Cinefòrum: Tomboy

tomboyDemà dimarts 10 de desembre a les 12h us convidem a gaudir de la pel·lícula TOMBOY  que tindrà lloc a la sala d’actes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d’una activitat organitzada pel Programa de Salut i Voluntariat de la Fundació Autònoma Solidària  que dinamitzaré, com GOGARA.

Tomboy, estrenada el 2011 a França i dirigida per la jove directora Céline Sciama, parla de Laure, una nena de deu anys, que aprofita el seu aspecte i la seva cort de pèl per fer-se passar per un noi.

Tomboy ens permet, amb una trama senzilla i un ritme pausat, indagar sobre el desconeixement i la incomprensió social de la transexualitat, i els temes d’identitat sexual a la infància. A través del personatge de Laure/Mickäel, en la seva quotidianitat estiuenca i en interacció amb la resta de nens, es posa de manifest el poder de les imposicions de gènere i el rebuig social que implica la transgressió d’aquestes fronteres.

Repartirem una fitxa amb l’informació tècnica de la pel·lícula, la sinopsis i algunes preguntes per la reflexió, i desprès de visualitzar la pel·lícula donarem espai per debatre sobre aquestes qüestions.

Algunes de les preguntes proposades són les següents:

  1. Té Laure/Mickäel un problema de identitat sexual? Com creieu que se sent?
  2. Com es reflecteixen a la pel·lícula els estereotips de gènere?
  3. Es violència de gènere la patologització de la transexualitat?
  4. Revela la pel·lícula una societat respectuosa amb la diversitat sexual?
  5. Reprodueix la família nuclear l’ordre heteronormatiu?

Des de Gogara defensem els drets de les persones Trans i Intersex a partir d’un discurs feminista i transformador que es resisteix a la definició patologitzadora de la psiquiatría per basar-se en un sistema sexe-gènere binari i heteropatriarcal. Les categoríes de home/dona, masculí/femení imposedes rígidament des de que naixem pretenen instaurar cossos, persones, que s’adeqüin submissament al ordre social establert; un ordre agressiu que reprodueix els estereotips de gènere, el binarisme sexual, la heterosexualitat obligatòria, la divisió sexual del treball, el treball domèstic no remunerat, entre altres, discriminant les identitas de gènere i orientacions sexuals dissidents que ho qüestionen.

Per a mès informació, à Barcelona, teniu l’ Espai Obert Trans/Intersex, un espai de trobada de persones trans i/o intersex, familiars, parelles i amics de Barcelona. O Cultura Trans: “En 2011 un grup de persones que organitzava les manifestacions de visibilitat transexual, transgénero i intersex de Barcelona inicia Cultura Trans, un projecte en el qual a més de commemorar el Dia d’Acció Internacional per la Despatologització Trans, promou activitats que giren entorn de la visibilitat del col·lectiu i els drets tals com l’accés a la salut, al mercat laboral o a construir espais d’oci inclusius.

Existeix tambè des del 2011 l’Octubre Trans BCN “un col·lectiu de persones Trans, Intersex, Bolleras, Marikas i Queers que confluïm any a any per organitzar una sèrie d’activitats, xerrades, accions, festes, etc. en contra de la patologitzación de les identitats Trans i Intersex i per l’autogestió dels nostres cossos i desitjos”. Aquest és el Manifest del 2012: “Este año, más que nunca, nos hemos propuesto volver a la calle, transtornar la calle. Hoy, juntas, hablamos las que habitualmente somos invisibilizadas: las personas trans, intersex, las migrantes, las trabajadoras sexuales, las bolleras, los maricas, etc. Aquí estamos para mostrar que existimos, pensamos, sentimos, y que día a día deconstruimos el sistema de género y capitalista. Hoy, juntas, queremos hacer una apología de las alternativas que nosotras mismas creamos y vivimos, de las alternativas que al destruir lo que nos oprime, nos hacen gozar. …” I aquest altre el Manifest del 2011: “Un año más salimos a la calle para reventar el sistema de género y el orden patriarcal. Un año más queremos poner en el centro del debate social la realidad que vivimos cada día aquellos cuerpos que incumplimos las normas del género o transgredimos la sexualidad hegemónica. Desde el transfeminismo entendemos el género en símismo como un mecanismo de control social, una categoría que genera violencias, querefuerza el binomio hombre-mujer y la familia nuclear, castigando y dejando en los márgenes aquellas formas de pensar, sentir y actuar que no se corresponden con la normalidad genérica y sexual…”

En anglès podeu trobar mès info relacionada à la Trans March  de Sant Francisco que tracta d’ inspirar a totes les persones trans a aconseguir un món en el qual estiguem fora de perill, siguem estimades i empoderats.

tomboy-poster-final

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Cine Fòrum, Infancia, Sexualidad, Sexualitats, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s