G O G A R A

1 Gogara és una entitat dedicada a l’educació sexual i a la prevenció de les violències de gènere, que pretén contribuir a la construcció d’una societat més justa i plaent, on el desig, enfront de la violència, la repressió, la discriminació o la mentida, flueixi “recorrent tot el camp social”.
El nom que corona aquest projecte, Gogara, significa en basc “al gust”, “al grat de”. També resulta ser un poble del districte de Pali, en Rajastán, Índia. Però a mi, si em pregunten, m’agrada respondre, estirant les paraules i fent-les ballar, que significa “estar a gust”, “sentir-se bé”, per això ho vaig escollir.
El benestar individual i interpersonal depenen en gran mesura del desenvolupament de la nostra sexualitat, entesa com a comunicació i plaer, com una dimensió crucial de l’ésser humà que abasta tant allò biològic, com l’afectiu, emocional i social, i que per tant, inclou molt més que allò exclusivament genital o coital, molt més que els seus aspectes biològics i el seu enfocament reproductiu i preventiu.
Le(s) sexualitat(s)[1] en tant font de plaer i manera d’estar al món, és probablement una de les facetes que més directament es relacionen amb la saviesa i el benestar individual i social, un dels aspectes que més influeixen amb l’autoestima, amb sentir-se bé i ser protagonista de la pròpia biografia. Es tracta d’un àrea fonamental en el procés de desenvolupament de les persones que permetria, ben integrada, realitzar el projecte vital de forma satisfactòria i sostenir relacions afectives equilibrades amb els altres.
La sexualitat forma part de la nostra vida des que naixem fins que morim, i encara que s’expressa de diverses formes depenent de l’edat, l’especificitat i context cultural de cada persona; el que és innegable i crucial reconèixer és que les nostres vivències i formes d’expressar la sexualitat determinen en gran mesura la nostra manera de ser (personalitat) i la nostra autoestima. Encara que en els últims temps sembla que des d’alguns àmbits s’està reprenent l’interès pel benestar i la qualitat de vida de l’ésser humà, la societat ha tendit sempre a subordinar allò corporal i afectiu als aspectes més racionals i intel·lectuals, considerant-los prioritat i d’un estatus superior que els sentiments. Com l’escola, que s’ha focalitzat en allò cognitiu preocupant-se únicament per les notes, el rendiment acadèmic i la vida professional del seu alumnat (i professorat), ignorant sovint el món emocional i els problemes quotidians de la vida real, qüestions paradoxalment indispensables per exercir el nostre dret al bon viure, necessaris per aprendre a ser “feliços”[2] , projecte vital de tot ésser humà. Els governs s’han decantat al seu torn, per mantenir societats mercantilistes en les quals les persones siguin meres consumidores i no sentin ni pensin críticament. Aquesta manera de producció dominant d’acumulació de mercaderies propi de la lògica capitalista que subordina les necessitats de les persones enfront del capital se’ns presenta a més inqüestionable a pesar que amenaça tràgicament el benestar del conjunt social i de l’ecosistema. Aquest sistema basat en el creixement econòmic és legitimat pels mites del desenvolupament i el progrés, justificat per ser el garant del benestar, la prosperitat, la felicitat; però en realitat afavoreix un model de vida individualista, agressiu, competitiu i molt poc creatiu que genera sensacions de malestar i de solitud, genera violència, discriminació i un empobriment cada vegada major de les relacions humanes.

Des de Gogara, que creix alimentada de les influències de la Coeducació, el Feminisme, el Decreixement i l’Educació Popular, defensem un Model d’Educació Sexual Crític i Integral. Un model que tingui en compte a les persones en la seva globalitat contemplant tant la seva dimensió afectiva, corporal, social com a psicològica o intel·lectual; que comprengui que totes i cadascuna de les persones som sexuades en la seva diversitat i que per comprendre la realitat aquest aspecte consubstancial és imprescindible.
Una educació sexual que bé podríem denominar educació sentimental o educació sexoafectiva[3], la comesa de la qual és fomentar una visió positiva de la sexualitat bandejant l’obscurantisme que la relacionen amb algo perillós, brut o impur, i assumint que la disposició per sentir plaer dels nostres cossos des de l’enllumenament és una benedicció que val més la pena conrear i gaudir. El nostre model educatiu pretén desplegar la nostra capacitat de comunicació, empatia i sensibilitat, i permetre que cada persona viva la seva sexualitat de manera autèntica, sana i responsable. Desitja oferir eines per aprendre a teixir la vida personal i la col·lectiva. De la mateixa manera, centra la seva atenció en l’autoconeixement i l’autoestima, i busca estimular la creativitat i el pensament crític per aconseguir viure de la manera que escollim, respectant “el diferent” allunyades de mites, tabús, prejudicis i estereotips.

Encara que teòrica o aparentment no és així, un dels models d’educació sexual que preval en l’actualitat[4] segueix sent el model sanitari o higienista focalitzat en la prevenció de malalties de transmissió sexual i d’embarassos no desitjats.
Malgrat reconèixer l’envergadura del malestar que provoquen i la necessitat de contemplar aquest tipus de prevenció en qualsevol proposta educativa, creiem que es tracta d’un error reduir l’actuació a això, ja que alimenta l’associació entre perill i sexualitat, a més de que, com revelen les estadístiques, el nombre de contagis de malalties com la SIDA, herpes, gonorrea o sífilis i d’embarassos no desitjats va en augment, per la qual cosa queda demostrat que la informació sobre els riscos no és suficient ni garantia de veritable consciència. Cenyit a temes vinculats a la anticoncepció i prevenció de riscos sexuals aquest model reduccionista sol venir caracteritzat per una perspectiva marcadament coitocéntrica i heterosexual. Des del meu punt de vista, aquesta conceptualització sobre la sexualitat deu urgentment sotmetre’s a una dura crítica en benefici d’una noció molt més global, respectuosa i diversa. Tradicionalment la sexualitat s’ha equiparat exclusiva i erròniament amb la reproducció el que ha provocat una sèrie de limitacions que és fonamental nomenar, al menys breument, ja que es perpetua fins i tot fins al present, amb conseqüències nefastes.

A partir d’aquesta falsa creença:

Sexualitat = Reproducció

S’han derivat tota la resta de desencertades i inexactes preconcepcions:

Sexualitat = Genitalitat, Coit, persones Adultes, Heterosexualitat, Matrimoni, Orgasme.

La negació, fins i tot l’estigmatització, de tot el que no atengui a l’únic objectiu contemplat de la sexualitat, la concepció, és el fruit d’aquest marc repressor, pobre i reduccionista. La masturbació, la sexualitat femenina, la sexualitat infantil i la sexualitat en la vellesa, l’homosexualitat, el lesbianisme o la bisexualitat, són silenciades, intolerables, quan no considerades perversions. El cos, tot ell sexuat, queda reduït a uns determinats òrgans, els genitals, com si cada racó de la nostra pell no fos potencialment travessada per sensacions plaents. Mirades, carícies, petons i les infinites possibilitats i pràctiques sexuals i gojoses que el cervell, membre sexual per antonomàsia, és capaç de despertar, queden o ben supeditades en qualitat de preliminars o patologitzades[5] en aquesta estreta visió.
La denúncia del patriarcat com una organització jeràrquica de supremacia masculina forma part crucial d’aquesta labor educativa. La discriminació per raó de sexe, la institucionalització de la divisió sexual del treball o el control de la sexualitat femenina que deriven d’aquest ordre dicotòmic i falogocentrista són alguns dels objectius a desmantellar.
Rescatem la tasca coeducativa que rebutja els valors dominants de la societat patriarcal, i qüestiona els estereotips de gènere adquirits en tot el procés de socialització; la que denuncia la violència estructural a la qual es veuen sotmeses les dones, les persones transexuals i en general “els altres” en una cultura sexista i androcéntrica, respecta les diferents orientacions sexuals i s’interessa perquè l’educació no estigui al servei del mercat de treball que fa encaixar a l’alumnat en aquest malal status quo i possibiliti una mica més que la mera reproducció de l’organització actual de la societat.
Impulsem, en resum, una proposta centrada en la vida, en la cura de les persones, en alimentar ments crítiques però alegres, capaçus de sentir el gust per la vida, capaçus d’empatizar amb les injustícies i de denunciar la ideologia que perpètua un ordre social masclista, capitalista i deshumanitzat. El nostre projecte pretén posar en relleu la importància de la revaloració dels afectes, de la dimensió emocional i social humana, del reconeixement de les tasques de cura de les persones i la vida, que encara que tradicionalment han recaigut sobre les dones, i per això han estat no remunerades i desvalorades, han d’assumir-se col·lectivament com a condició imprescindible per a la sostenibilitat de la nostra societat, de la vida.


[1] Seria més adequat parlar en plural de sexualitats ja que existeixen infinites maneres de viure-la. La sexualitat comprèn totes les edats, tots els sexes, gèneres i orientacions sexuals, totes les identitats, etc. Sexualitat i diversitat van de la mà.

[2] Rebutgem la insistència amb que alguns autors o gurús parlen del terme “felicitat” com a fórmula màgica en una espècie de aleccionamiento vacuo. El benestar al que ens referim aquí accepta l’existència del dolor i el dubte existencial, accepta el sentiment de malestar que el context pugui proporcionar-nos perquè això també forma part de la nostra humanitat; la felicitat en la qual insistim versa sobre la reconciliació amb una mateixa, sobre les ganes de viure, la capacitat de lluitar i l’autoestima. Té a veure amb aprendre a gaudir de la millor manera les possibilitats de cadascuna i a percebre els plaers de la vida, amb la capacitat de construir la pròpia biografia més enllà de la imposició d’un estil de vida donat.

[3] Encara que considerem que el concepte de sexualitat al·ludeix tant en plaure, a la comunicació, a l’afectivitat com a l’erotisme, i la denominació afectiu-sexual semblés dividir el sexual de l’afectiu com si la primera no inclogués la segona, o com si accentués tan sols un de les comeses de la sexualitat; creiem convenient agregar l’element afectiu per remarcar la dimensió emocional de la sexualitat especialment oblidada en l’imaginari col·lectiu.

[4] La pràctica real de l’educació sexual com a matèria o fins i tot en forma de tallers puntuals en el currículum escolar brilla per la seva absència, i en els pocs casos en els quals la formació existeix, sol atendre a a els aspectes biològics o de prevenció de MTS o embarassos.

[5] La desexualització o desvitalizació del cos entès com la reducció dels espais plaents als òrgans genitals en el procés de normalització sexual iniciat al segle XIX, com la submissió del cos al treball, a la producció de capital, és un tema que vull reprendre detingudament en properes entrades.

IMGP0443Itsasne Gaubeca Vidorreta. Formadora d’Educació Sexual i Agent de Prevenció de Violències de Gènere. Activista feminista licenciada en sociología. Impulsora del proyecto Gogara desde 2012.

Puedes mantenerte en contacto conmigo,  vía Facebook, Twitter  o escribiéndome a gogaratallers@gmail.com

Cómo citar este artículo:

 by-nc-sa.eu_petit

 

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Coeducació, Educació Afectivosexual, Feminismo, Sexualitats i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s